Cor valent, cor calent.
Cor preparat per trepitjar el teu cos, desconegut, fred, però amb un atractiu particular.
Disposat a aterrar en les teves mans amb les meves, noto la duresa d'un primer contacte, sento una lleugera callor que desprenen a través d'una gruixuda capa.
Una rugosa pista d'aterratge reben les meves mans i estableixen el primer contacte entre tu i jo.
El meu cor acelera progressivament el batec, mentres els meus dits s'aventuren a resseguir les pigues del teu canell dret, com si d'una constelació es tractés.
A mida que les mans avançen pel teu cos, la temperatura augmenta, la capa rugosa desapareix i els meus dits entren en primer contacte amb el que a partir d'aquell dia seria el seu teixit preferit: la teva pell. Els teus pels de punta provoquen amb el suau contacte que la meva pell s'encrispi.
Sistole, diàstole.
Guanyo terreny en el teu cos entre batec i batec, aprofito cada bombejada de sang per poder avançar i arribar al coll.
Les mans han fet un magnífic treball de reconeixement, gràcies Tacte, ara és hora de que el Gust i l'Olfacte acabin d'investigar el que acabarà sent el cos més perfecte que mai hagi conegut.
Amb els ulls tancats, el meu nas busca apropar-se al teu coll guiant-se de la dolça olor que desprèn el teu perfum. Una essència única, improbable perdres, impossible deixar de seguir-la.
Primer contacte del meu nas amb el teu coll, aterratge suau, fora de perill. Guiat pel bombeig de la sang, repaso amb la punta del meu nas la teva vena jugular, escalant amb un rumb fix: els teus llavis.
Tot és genial, l'exploració està anant tal i com estava planejat... Però com tots els plans, aquest no triga en torçar-se....
El nas, curios, i rebel com el seu amo, abandona l'investigació de la boca per apropar-se amb el teu nas, diferent a la resta, un dibuix únic.
Els plans canvien, el cor comença a bategar encara més ràpid, l'investigació corre perill, la temperatura temporal puja a ritme frenètic, les meves mans pujen pel teu cos i s'aturen al coll, rodejan't-lo cuidadosament, apunts per passar a l'acció en cas d'emergència...
Tot semblava perdut, quan de cop i volta la meva pell torna a posar-se de de gallina. El meu cos es congela completament per uns segons. La raó? Els teus llavis han decidit canviar el rumb de l'investigació, obrint les seves portes, mostrant unes brillants dents, un alè de debilitat, de submissió, una respiració passional. El meu cos interpreta que no hi ha perill, pero ha rebut un shock d'emocions, segueix sense respondre.
Segons més tard, una clara llum em reflexa les parpelles, obro els ulls per comprovar què era aquesta energia tant potent que m'enlluernava.
Dos planetes del color del mar tropical més net que existeix enfocaven cap a mi. Eren els teus ulls blaus, eclipsats per dos grans llunes de color negre que no impedien pas que iluminessin el meu rostre sencer.
La meva força comença a minvar, les meves extremitats es debiliten progressivament... Em costa evitar que s'em tanquin els ulls lentament, en qualsevol moment el meu cos anava a desplomar-se, l'energia s'havia esgotat...
Tres centèsimes de segon són les que vas trigar en respondre a aquesta caiguda, apropant els teus llavis als meus i sellant el que seria el primer d'una serie interminable de petons. Un primer contacte entre els teus llavis i els meus encén bruscament el meu cor, que comença a bategat ràpidament de cop. Són les pessigolles que han fet reaccionar els meus llavis amb una sensació única que cap altre part del meu cos pot sentir.
Un suau nèctar provenint dels teus llavis entra dins meu, els nostres llavis tanquen el pont perfecte, la llum ja no entra dins de les nostres boques, s'han alagat els focos: és l'hora del ball.
Les nostres llengües avançen lentament a la pista de ball, rodejades d'un públic perfecte, 16 incissius, 8 canins, 16 premolars i 24 molars.
La teva llengua s'avalança suaument a la meva, que aquesta respon amb una breu abraçada abans de separar-se. La meva llengua no triga en trobar a faltar a la teva i segons mes tard torna a apropar-se a la teva per donar-li, aquest cop, una abraçada més forta.
Passen els minuts, el ball s'acaba, s'encen la llum, s'obren els nostres ulls lentament, els meus brillen com el quartz, les meves mans refan el camí de tornada, repassant novament la constelació de pigues fins arribar novament a les mans.
Unes mans que ja no son rugosses, la duresa ha marxat, una nova capa apareix per sobre i sembla ser que és inclòs mes suau que l'anterior.
L'expedició d'investigació conclou amb una mirada fixe, un simple contacte visual entre tu i jo fa que dotze músculs de la meva cara es possin a treballar per dibuixar-te el millor i més sincer somriure de mi, perquè tel mereixes.
Perquè has aconseguit que aquests 4.722 caràcters que expliquen com em sento al besar-te no siguin més que un breu resum del conjunt d'emocions que sento cada cop que aterro als teus llavis.
Mai hagués pensat que podria fluir tant i tant bé d'algú i amb algú que no fos jo. Ets la font de la meva inspiració, i des d'aquesta setmana, de la meva felicitat i il·lusió.
No tinc data per tornar a veure't, no se quan serà el pròxim cop que escolti la teva dolça veu que m'ha acompanyat en el despertar dels últims sis dies.
Tant de bo una X de color negre fos el primer que els meus ulls veiessin al despertar cada matí durant la resta dels meus dies.
Tant de bo la teva mà perfecte protegís cada nit el meu tatuatge fins que s'esborrés de la meva pell.
Tant de bo la teva cintura trobi a faltar les meves mans tant com jo et trobaré a faltar aquests dies que s'apropen lluny de tu.
Si això no és estimar no tinc ni idea de que ho serà, pero jo estic convençut de que això només és el principi de la resta dels meus dies.

Cor calent, cor valent.

Avui per tu, Berta.
21 de Març del 2019